Descarregar arxiu
(Reus, 8 de desembre de 2015)
És per a mi un consol molt gran trobar-me aquesta tarda amb vosaltres en aquest Santuari de Mare de Déu de Misericòrdia per a celebrar la litúrgia de les Vespres solemnes de la Immaculada. Amb Maria ens unim a l’acció de gràcies de l’Església pel Jubileu de la Misericòrdia. Aquest matí, a Sant Pere del Vaticà, el papa Francesc ha tingut la joia d’obrir la porta santa, «la porta de la Misericòrdia, a través de la qual qualsevol qui entrarà podrà experimentar l’amor de Déu que consola, que perdona i ofereix esperança» (MV 3).
Si a Déu plau diumenge vinent obriré la porta santa a la Catedral de l’arxidiòcesi. És una celebració a la qual tots esteu convidats: anar a la Catedral és anar a l’Església mare, a la casa de tots. D’aquesta manera, tal com ho disposa el Papa, la gràcia del Jubileu es farà present a totes les Esglésies locals del món. «Cada Església particular, per tant, serà directament compromesa a viure aquest Any Sant com un moment extraordinari de gràcia i de renovació espiritual» (MV ibid.).
També en aquesta celebració llegirem el decret signat per mi pel qual es disposa que el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de la ciutat de Reus sigui una església jubilar. Per raó del nom i de la significació no podia ser d’altra manera. Com vaig dir el dia de la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia, encomano als preveres i als cristians de Reus aquest santuari, en el qual tots els qui hi pelegrinin hi puguin trobar el signes de la misericòrdia del Pare del cel. Sobretot que hi trobin la gràcia del perdó pel sagrament de la reconciliació.
Maria, al llindar del Nou Testament, va proclamar la misericòrdia de Déu en el Magnificat. L’amor de Déu és de sempre i dura sempre. Ben cert! La misericòrdia no ve de nosaltres. La misericòrdia ve de Déu, la misericòrdia és Déu mateix. L’amor és el nom de Déu. Aquesta misericòrdia s’ha manifestat de manera culminant en la creu del Senyor i d’allí «s’estén de generació en generació» fins a nosaltres. Maria Immaculada, en ple camí de l’Advent, apareix com la Porta del cel oberta per la qual la misericòrdia de Déu es fa present aquí a la terra.
Quan llegíem la Butlla del Papa Misericordiæ vultus ens van alegrar aquestes paraules: «La mare del Crucificat Ressuscitat entrà en el santuari de la misericòrdia divina perquè participà íntimament en el misteri del seu amor» (MV 24). Ella va ser la primera que va experimentar la misericòrdia del Senyor des del primer instant de la seva Concepció Immaculada, ella va custodiar en el seu si aquesta misericòrdia i la va donar al món. Maria és la primera del poble de la fe que participa de l’amor del Senyor, l’acull, el viu i el testimonia. Ella ens fa descobrir que «la primera veritat de l’Església és l’amor de Crist» (MV 12). Que aquest santuari de la Mare de Déu sigui el signe visible que l’Església és casa de misericòrdia per a tothom, que acull tothom i no exclou ningú. Una Església que mostri l’amor preferencial pels pobres i en la qual tots puguin trobar l’amor de Déu que consola, dóna esperança i fortalesa, un amor que sempre és concret. Com diu el Papa: «L’amor, al capdavall, mai no podrà ser una paraula abstracta. Per la seva mateixa naturalesa és vida concreta: intencions, actituds, capteniments que es verifiquen en el viure quotidià» (MV 9). Certament l’amor mai no és per als cristians un principi ideal, és sempre concret. Si dius que estimes però no estimes ningú concret, no estimes ningú. És sota la mirada de la Mare de Déu que aprendrem a ser misericordiosos com el Pare i ho manifestarem amb la pràctica de les obres de misericòrdia, per tal que els homes lloïn el Pare del cel, no a nosaltres. «Com estima el Pare, així estimen els fills. Com ell és misericordiós, així som cridats a ser-ho els uns amb els altres» (MV ibid.). Ella ens ensenyarà a viure la benaurança en la qual ens hem d’inspirar durant aquest Any Sant: «Feliços els misericordiosos perquè trobaran misericòrdia» (Mt 5,7).
Us demano, germans i germanes estimats, no sols que vosaltres visqueu el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, sinó que sigueu invitació perquè molts el visquin. La porta santa de la misericòrdia està oberta per a tothom. Feu-ho conèixer i sigueu apòstols i missioners de la misericòrdia de Déu.
Acabo citant de nou la Butlla del Papa: «Dirigim a ella la pregària antiga i sempre nova de la Salve Regina, perquè no es cansi mai de girar envers nosaltres els seus ulls misericordiosos i ens faci dignes de contemplar el rostre de la misericòrdia, el seu Fill Jesús» (MV 24). En la pau d’aquesta tarda, doncs, en aquest santuari estimat i amb el cant de Vespres donem de tot cor gràcies a Déu pel do del Jubileu i per poder viure aquesta hora de la vida de l’Església.
