La misericòrdia és la gran lliçó que ens va deixar Jesucrist per al tracte amb les altres persones. Ens la va deixar amb paraules, amb paràboles i amb fets, sent el fet suprem la mort a la creu per la nostra redempció.
Sobre aquest designi diví, a vegades ens convindria reflexionar més a fons. Romano Guardini va escriure: «Quan parlem de l’Església, no hem de fer-ho com si fos normal que Crist hagués estat rebutjat i hagués de morir. No és normal. La redempció no havia d’esdevenir-se forçosament així.»
En efecte, podríem pensar que Déu va complir amb la seva promesa quan va enviar el seu Fill que es va encarnar per redimir-nos. Però va fer una mica més: va mantenir la seva promesa també quan el seu gest diví va ser rebutjat. El Déu de la justícia és també, i sobretot, el Déu de la misericòrdia.
Ai de l’home que només funcionés amb la justícia en les relacions amb els seus semblants! Necessitem contínuament perdonar i ser perdonats. És un dels ensenyaments concrets de l’oració de Jesús, el parenostre, en què demanem perdó i al·leguem que també nosaltres perdonem els qui ens ofenen.
L’Evangeli és ple d’aquests ensenyaments, i en ells —diu també Guardini— queda clar que perdó no significa que Déu miri cap a un altre costat, o que tregui importància als pecats, o que la nostra acció dolenta és fer com si no s’hagués produït. No. S’ha produït una ferida, a un altre, a nosaltres mateixos i a Déu per l’amor que ens té, però el metge diví ens ofereix el remei per curar la ferida: el penediment i les obres de misericòrdia, i ens dóna un sagrament: la penitència.
Que important que és per a un cristià ser capaç de confessar-se sovint! En la mesura que ens reconeguem pecadors i demanem perdó, serem capaços de perdonar més fàcilment els altres. Altrament, la supèrbia pot jugar-nos la mala passada de creure’ns millors que ells. I per a aquest cas també Jesús ens va alliçonar amb paràboles, com la del fariseu i el publicà.
El papa Francesc ens recorda de tant en tant que hauríem de tenir un Nou Testament sempre a l’abast de la mà. Allà trobarem que no hem de jutjar altres persones sense necessitat. Allà apareix allò de la biga en el nostre ull i la palla en l’aliè, i l’escena de la dona adúltera, amb aquells que volien lapidar-la i van anar marxant.
Demanem a Déu un cor misericordiós, que no condemni, que perdoni.
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
