[:ca]La misericòrdia esborra el pecat[:es]La misericordia borra el pecado[:]

[:ca]

logo-pdf

Descarrega l’arxiu

escutpapaPAPA FRANCESC
AUDIÈNCIA GENERAL

Plaça de Sant Pere
Dimecres, 30 de març de 2016

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

Acabem avui les catequesis sobre la misericòrdia en l’Antic Testament, i ho fem meditant el salm 51, anomenat Miserere. Es tracta d’una pregària penitencial en la qual la petició de perdó està precedida per la confessió de la culpa i en la qual el qui prega, deixant-se purificar per l’amor del Senyor, es converteix en una nova criatura, capaç d’obediència, de fermesa d’esperit i de lloança sincera.

El «títol» que l’antiga tradició jueva ha posat a aquest salm fa referència al rei David i al seu pecat amb Betsabé, l’esposa d’Uries, l’hitita. Coneixem bé la història. El rei David, cridat per Déu per apaivagar el poble i guiar-lo pels camins de l’obediència a la Llei divina, traeix la seva missió i, després d’haver comès adulteri amb Betsabé, fa assassinar-ne el marit. Quin pecat més lleig! El profeta Natan li desvetlla la culpa i l’ajuda a reconèixer-la. És el moment de la reconciliació amb Déu en la confessió del pecat propi. I aquí David va ser humil i gran! Qui prega amb aquest salm està invitat a tenir els mateixos sentiments de penediment i de confiança en Déu que va tenir David quan es va penedir, i malgrat ser rei, es va humiliar sense tenir temor de confessar la culpa i de mostrar la misèria pròpia al Senyor, convençut de la certesa de la seva misericòrdia. I no era un pecat petit, una mentida petita, el que havia fet: havia comès adulteri i un assassinat!

El salm comença amb aquestes paraules de súplica:

«Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;
per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes.
Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats» (v. 3-4)

La invocació està adreçada al Déu de misericòrdia per tal que, mogut per un gran amor com el d’un pare o d’una mare, tingui pietat, o sigui, ens faci una gràcia, mostri el seu favor amb benvolença i comprensió. És una crida sentida a Déu, l’únic que pot alliberar del pecat. Són emprades imatges molt plàstiques: esborra, renta’m, purifica’m. Es manifesta en aquesta pregària la necessitat veritable de l’home: l’única cosa que realment ens cal en la nostra vida és ser perdonats, alliberats del mal i de les seves conseqüències de mort. Desgraciadament la vida ens fa experimentar moltes vegades aquestes situacions, i sobretot allí hem de confiar en la misericòrdia. Déu és més gran que el nostre pecat. No ho oblidem. Déu és més gran que el nostre pecat! «Pare, no sé dir-ho, n’he fet tantes i tan grans!» Déu és més gran que tots els pecats que nosaltres puguem fer. Déu és més gran que el nostre pecat. Ho diem junts? Tots junts: Déu és més gran que el nostre pecat! Una altra vegada: «Déu és més gran que el nostre pecat!» I encara un cop més: «Déu és més gran que el nostre pecat.» I el seu amor és un oceà en el qual ens podem submergir sense por de ser vençuts: perdonar per a Déu significa donar-nos la certesa que ell mai no ens abandona. Sigui el que sigui que no puguem retreure, ell és encara i sempre més gran que tot (cf. 1Jn 3,20), perquè Déu és més gran que el nostre pecat.

En aquest sentit, qui prega amb aquest salm busca el perdó, confessa la culpa pròpia, i reconeixent-la celebra la justícia i la santedat de Déu. I després demana gràcia i misericòrdia. El salmista es confia a la bondat de Déu, sap que el perdó diví és enormement eficaç, perquè crea allò que diu. No amaga el pecat, sinó que el destrueix i l’elimina, però l’elimina d’arrel, no com passa a la tintoreria quan hi portem un vestit i en treuen una taca. No! Déu treu el nostre pecat des de l’arrel, tot! Per això el penitent es torna pur, cada taca és eliminada i ell ara està més blanc que la neu incontaminada. Tots nosaltres som pecadors. És veritat això? Si algun dels presents no se sent pecador que aixequi la mà… Ningú! Tots en som.

Nosaltres pecadors amb el perdó esdevenim criatures noves, plenes de l’Esperit i plenes d’alegria. Llavors una nova realitat comença per a nosaltres: un nou cor, un nou esperit, una nova vida. Nosaltres, pecadors perdonats, que hem acollit la gràcia divina, podem fins i tot ensenyar els altres a no pecar més. «Però pare, sóc dèbil, jo caic i caic.» «Però si caus, aixeca’t. Aixeca’t!» Quan un nen cau, què fa? Estira la mà cap a la mama, cap al papa perquè l’aixequin. Fem el mateix! Si caus per debilitat en el pecat estira la teva mà: el Senyor l’agafa i t’ajudarà a aixecar-te. Aquesta és la dignitat del perdó de Déu! La dignitat que ens dóna el perdó de Déu és aixecar-nos, posar-nos sempre drets, perquè ell ha creat l’home i la dona perquè estiguin drets.

Diu el salmista:

«Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm. […]
Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t’han abandonat» (v. 12.15).

Benvolguts germans i germanes, el perdó de Déu és allò que tots necessitem, i és el signe més gran de la seva misericòrdia, un do que cada pecador perdonat està cridat a compartir amb cada germà o germana que troba.

Tots aquells que el Senyor ens ha posat al costat nostre, els familiars, els amics, els col·legues, els parroquians… tots, com nosaltres, tenen necessitat de la misericòrdia de Déu. És bonic ser perdonat, però també tu, si vols ser perdonat, has de perdonar per part teva. Perdona! Que el Senyor ens concedeixi, per intercessió de Maria, Mare de misericòrdia, ser testimonis del seu perdó, que purifica el cor i transforma la vida. Gràcies.

[:es]

logo-pdf

Descargar archivo

escutpapaPAPA FRANCISCO
AUDIENCIA GENERAL

Plaza de San Pedro
Miércoles, 30 de marzo de 2016

Queridos hermanos y hermanos, ¡buenos días!

Terminamos hoy las catequesis sobre la misericordia en el Antiguo Testamento, y lo hacemos meditando sobre el salmo 51, llamado Miserere. Se trata de una oración penitencial, en la cual la petición de perdón está precedida por la confesión de la culpa y en la cual el orante, dejándose purificar por el amor del Señor, se vuelve una nueva criatura, capaz de obediencia, de firmeza de espíritu, y de alabanza sincera.

El «título» que la antigua tradición judía ha puesto a este salmo hace referencia al rey David y a su pecado con Betsabé, la esposa de Urías el hitita. Conocemos bien la historia. El rey David, llamado por Dios para apacentar al pueblo y guiarlo por los caminos de la obediencia a la Ley divina, traiciona su misión y, tras haber cometido adulterio con Betsabé, hace asesinar al marido. ¡Qué feo pecado! El profeta Natán le desvela su culpa y le ayuda a reconocerla. Es el momento de la reconciliación con Dios, en la confesión del propio pecado. ¡Y aquí David fue humilde y grande! Quien reza con este salmo está invitado a tener los mismos sentimientos de arrepentimiento y de confianza en Dios que tuvo David cuando se arrepintió, y aun siendo rey, se humilló sin tener temor de confesar la culpa y mostrar la propia miseria al Señor, convencido de la certeza de su misericordia. Y no era un pecado pequeño, una pequeña mentira, lo que había hecho: ¡había cometido un adulterio y un asesinato!

El salmo inicia con estas palabras de súplica:

«Tenme piedad, oh Dios, según tu amor
por tu inmensa ternura borra mi delito,
lávame a fondo de mi culpa,
y de mi pecado purifícame» (vv. 3-4).

La invocación está dirigida al Dios de misericordia para que, movido por un gran amor como el de un padre o de una madre, tenga piedad, o sea nos haga una gracia, muestre su favor con benevolencia y comprensión. Es un sentido llamamiento a Dios, el único que puede liberar del pecado. Son usadas imágenes muy plásticas: borra, lávame, purifícame. Se manifiesta en esta oración la verdadera necesidad del hombre: la única cosa que realmente necesitamos en nuestra vida es ser perdonados, liberados del mal y de sus consecuencias de muerte. Desgraciadamente la vida nos hace experimentar muchas veces estas situaciones, y sobre todo allí tenemos que confiar en la misericordia. Dios es más grande que nuestro pecado. No olvidemos esto, ¡Dios es más grande que nuestro pecado! «¡Padre no sé decirlo, he hecho tantas y grandes!». Dios es más grande que todos los pecados que nosotros podamos hacer. Dios es más grande que nuestro pecado. ¿Lo decimos juntos? Todos juntos: ¡Dios es más grande que nuestro pecado! Una vez más: «¡Dios es más grande que nuestro pecado!». Una vez más: «¡Dios es más grande que nuestro pecado!». Y su amor es un océano en el cual nos podemos sumergir sin miedo de ser vencidos: perdonar para Dios significa darnos la certeza de que Él nunca nos abandona. Sea lo que sea lo que podamos reprocharnos, Él es aún y siempre más grande que todo (cf. 1 Jn 3, 20), porque Dios es más grande que nuestro pecado.

En este sentido, quien reza con este salmo busca el perdón, confiesa la propia culpa, y reconociéndola celebra la justicia y la santidad de Dios. Y después pide gracia y misericordia. El salmista se confía a la bondad de Dios, sabe que el perdón divino es enormemente eficaz, porque crea lo que dice. No esconde el pecado, sino que lo destruye y lo elimina pero lo elimina desde la raíz, no como sucede en la tintorería cuando llevamos un traje y le quitan la mancha. ¡No! Dios quita nuestro pecado desde la raíz, ¡todo! Por ello el penitente se vuelve puro, cada mancha es eliminada y él ahora está más blanco que la nieve incontaminada. Todos nosotros somos pecadores. ¿Es verdad esto? Si alguno de los presentes no se siente pecador que levante la mano… ¡Nadie! Todos lo somos.

Nosotros pecadores con el perdón nos volvemos criaturas nuevas, llenas por el Espíritu y llenas de alegría. Entonces una nueva realidad comienza para nosotros: un nuevo corazón, un nuevo espíritu, una nueva vida. Nosotros, pecadores perdonados, que hemos acogido la gracia divina, podemos incluso enseñar a los otros a no pecar más. «Pero Padre, soy débil, yo caigo y caigo». «Pero si caes, levántate. ¡Levántate!». Cuando un niño se cae, ¿qué es lo que hace? Alza la mano a la mamá, al papá para que lo levanten. ¡Hagamos lo mismo! Si tú caes por debilidad en el pecado levanta tu mano: el Señor la toma y te ayudará a levantarte. ¡Esta es la dignidad del perdón de Dios! La dignidad que nos da el perdón de Dios es la de levantarnos, ponernos siempre en pie, porque Él ha creado al hombre y a la mujer para que estén de pie.

Dice el salmista:

«Crea en mí, oh Dios, un puro corazón,
un espíritu firme dentro de mí renueva […]
Enseñaré a los rebeldes tus caminos,
y los pecadores volverán a ti» (vv. 12. 15).

Queridos hermanos y hermanas, el perdón de Dios es aquello que necesitamos todos, y es el signo más grande de su misericordia. Un don que cada pecador perdonado está llamado a compartir con cada hermano o hermana que encuentra.

Todos los que el Señor nos ha puesto a nuestro lado, los familiares, los amigos, los colegas, los parroquianos… todos, como nosotros, tienen necesidad de la misericordia de Dios. Es bonito ser perdonado, pero también tú, si quieres ser perdonado, debes a su vez perdonar. ¡Perdona! Que el Señor nos conceda, por la intercesión de María, Madre de misericordia, ser testigos de su perdón, que purifica el corazón y transforma la vida. Gracias.

 [:]

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Catequesis del Papa, General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.