[:ca]Misericòrdia i redempció – Audiència jubilar[:es] Misericordia y redención – Audiencia jubilar[:]

[:ca]

logo-pdf

Descarregar arxiu

escutpapa-3-78x100JUBILEU EXTRAORDINARI DE LA MISERICÒRDIA

PAPA FRANCESC
AUDIÈNCIA JUBILAR
Dissabte, 10 de setembre de 2016

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

El passatge que hem escoltat ens parla de la misericòrdia de Déu que es realitza en la Redempció, és a dir, en la salvació que ens ha estat donada amb la sang del seu Fill Jesús (cf. 1Pe 1,18-21). La paraula redempció s’utilitza poc, però és fonamental perquè indica l’alliberament més radical que Déu podia realitzar per nosaltres, per tota la humanitat i per tota la creació. Sembla que a l’home d’avui ja no li agradi pensar que ha estat alliberat i salvat per una intervenció de Déu; l’home d’avui, efectivament, s’il·lusiona amb la llibertat pròpia com a força per a obtenir-ho tot. Presumeix també d’això. Però en realitat no és així. Quantes fantasies no són venudes sota el pretext de la llibertat i quants nous esclavatges no es creen en els nostres dies en nom d’una falsa llibertat! Molts, molts esclaus: «Jo faig això perquè vull fer-ho, jo consumeixo droga perquè m’agrada, sóc lliure, jo faig allò altre.» Són esclaus! Ens convertim en esclaus en nom de la llibertat. Tots nosaltres hem vist persones per l’estil que al final acaben per terra. Necessitem que Déu ens alliberi de tot tipus d’indiferència, d’egoisme i d’autosuficiència.

Les paraules de l’apòstol Pere expressen molt bé el sentit del nou estat de vida al qual som cridats. Fent-se un de nosaltres, el Senyor Jesús no sols assumeix la nostra condició humana, sinó que ens eleva a la possibilitat de ser fills de Déu. Amb la seva mort i resurrecció Jesucrist, Anyell sense taca, ha vençut la mort i el pecat per alliberar-nos del seu domini. Ell és l’Anyell que s’ha sacrificat per nosaltres perquè poguéssim rebre una nova vida plena de perdó, amor i alegria. Són boniques aquestes tres paraules: perdó, amor i alegria. Tot això que ell va assumir va ser també redimit, alliberat i salvat. Certament, és veritat que la vida ens posa a prova i a vegades sofrim per això. Però en aquests moments som convidats a orientar la mirada envers Jesús crucificat que sofreix per nosaltres i amb nosaltres, com a prova certa que Déu no ens abandona. No oblidem mai que en les angoixes i en les persecucions, com en els dolors de cada dia, som sempre alliberats per la mà misericordiosa de Déu que ens aixeca cap a ell i ens condueix a una vida nova.

L’amor de Déu no té límits: podem descobrir senyals sempre nous que indiquen la seva atenció envers nosaltres i sobretot la seva voluntat d’aconseguir-nos i de precedir-nos. Tota la nostra vida, fins i tot veient-se marcada per la fragilitat del pecat, és sota la mirada de Déu que ens estima. Quantes pàgines de la Sagrada Escriptura ens parlen de la presència, de la proximitat i de la tendresa de Déu per cada home, especialment pels petits, els pobres i els turmentats. Déu té una gran tendresa, un gran amor pels petits, pels més dèbils, pels descartats de la societat. Com més necessitats ens trobem, més la seva mirada sobre nosaltres ens omple de misericòrdia. Ell experimenta una compassió plena de pietat vers nosaltres perquè coneix les nostres debilitats. Coneix els nostres pecats i ens perdona, perdona sempre! És molt bo, el nostre Pare és molt bo.

Per això, estimats germans i germanes, obrim-nos a ell, acollim la seva gràcia, perquè, com diu el Salm, «són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa» (130,7).

 [:es]

logo-pdf

Descargar archivo

escutpapa-3-78x100JUBILEO EXTRAORDINARIO DE LA MISERICORDIA

PAPA FRANCISCO
AUDIENCIA JUBILAR
Sábado 10 de septiembre de 2016

Queridos hermanos y hermanas, ¡buenos días!

El pasaje que hemos escuchado nos habla de la misericordia de Dios que se realiza en la Redención, es decir en la salvación que nos ha sido donada con la sangre de su Hijo Jesús (cf. 1 P 1, 18-21). La palabra «redención» es poco usada, sin embargo es fundamental porque indica la liberación más radical que Dios podía realizar por nosotros, por toda la humanidad y por toda la creación. Parece que al hombre de hoy ya no le guste pensar que ha sido liberado y salvado por una intervención de Dios; el hombre de hoy, en efecto, se ilusiona con la propia libertad como fuerza para obtenerlo todo. Hace alarde también de esto. Pero en realidad no es así. ¡Cuántas fantasías son vendidas bajo el pretexto de la libertad y cuántas nuevas esclavitudes se crean en nuestros días en nombre de una falsa libertad! Muchos, muchos esclavos: «Yo hago esto porque quiero hacerlo, yo consumo droga porque me gusta, soy libre, yo hago aquello otro». ¡Son esclavos! Nos convertimos en esclavos en nombre de la libertad. Todos nosotros hemos visto personas por el estilo que al final acaban por los suelos. Necesitamos que Dios nos libre de toda clase de indiferencia, egoísmo y autosuficiencia.

Las palabras del apóstol Pedro expresan muy bien el sentido del nuevo estado de vida al cual estamos llamados. Haciéndose uno de nosotros, el Señor Jesús no sólo asume nuestra condición humana, sino que nos eleva a la posibilidad de ser hijos de Dios. Con su muerte y resurrección Jesucristo, Cordero sin mancha, ha vencido la muerte y el pecado para liberarnos de su dominio. Él es el Cordero que se ha sacrificado por nosotros, para que pudiésemos recibir una nueva vida llena de perdón, amor y alegría. Hermosas estas tres palabras: perdón, amor y alegría. Todo esto que Él asumió fue también redimido, liberado y salvado. Cierto, es verdad que la vida nos pone a prueba y a veces sufrimos por esto. Pero en esos momentos estamos invitados a orientar la mirada hacia Jesús crucificado que sufre por nosotros y con nosotros, como prueba cierta de que Dios no nos abandona. Nunca olvidemos que en las angustias y en las persecuciones, como en los dolores de cada día, somos siempre liberados por la mano misericordiosa de Dios que nos levanta hacia Él y nos conduce a una vida nueva.

El amor de Dios no tiene límites: podemos descubrir señales siempre nuevas que indican su atención hacia nosotros y sobre todo su voluntad de alcanzarnos y precedernos. Toda nuestra vida, incluso viéndose marcada por la fragilidad del pecado, está bajo la mirada de Dios que nos ama. ¡Cuántas páginas de la Sagrada Escritura nos hablan de la presencia, de la cercanía y de la ternura de Dios por cada hombre, especialmente por los pequeños, los pobres y los atormentados! Dios tiene una gran ternura, un gran amor por los pequeños, por los más débiles, por los descartados de la sociedad. Cuanto más necesitados nos encontramos, en mayor medida su mirada sobre nosotros se llena de misericordia. Él experimenta una compasión llena de piedad hacia nosotros porque conoce nuestras debilidades. Conoce nuestros pecados y nos perdona; ¡perdona siempre! Es muy bueno, es muy bueno nuestro Padre.

Por ello, queridos hermanos y hermanas, abrámonos a Él, acojamos su gracia. Porque, como dice el Salmo, «del Señor viene la misericordia / la redención copiosa» (130, 7).

 [:]

Aquesta entrada ha esta publicada en Catequesis del Papa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.