[:ca]Misericòrdia i inclusió[:es]Misericordia e inclusión[:]

[:ca]

Descarregar arxiu

PAPA FRANCESC
AUDIÈNCIA JUBILAR

Dissabte, 12 de novembre de 2016

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

En aquesta darrera audiència jubilar del dissabte, voldria presentar un aspecte important de la misericòrdia: la inclusió. Déu, de fet, en el seu disseny d’amor, no vol excloure ningú, sinó que vol incloure tothom. Mitjançant el baptisme, per exemple, ens fa fills seus en Crist, membres del seu cos que és l’Església. I nosaltres, cristians, som convidats a utilitzar el mateix criteri: la misericòrdia és aquella manera d’actuar, aquell estil amb què intentem incloure els altres en la nostra vida, evitant de tancar-nos en nosaltres mateixos i en les nostres seguretats egoistes.

En el fragment de l’Evangeli de Mateu que hem just escoltat, Jesús adreça una invitació realment universal: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (11,28). Ningú no és exclòs d’aquesta crida, perquè la missió de Jesús és revelar a cada persona l’amor del Pare. Depèn de nosaltres obrir el cor, fiar-nos de Jesús i acollir aquest missatge d’amor que ens fa entrar en el misteri de la salvació.

Aquest aspecte de la misericòrdia, la inclusió, es manifesta obrint els braços per acollir sense excloure, sense classificar els altres per la condició social, la llengua, la raça, la cultura, la religió: davant nostre són només persones per estimar com les estima Déu. Tothom qui trobo a la meva feina, al meu barri, és una persona per estimar com l’estima Déu. «Però aquest és d’aquell país, d’aquell altre, d’aquesta religió, d’aquella altra… És una persona que Déu estima i jo l’he d’estimar.» Això és incloure, i això és la inclusió.

Quantes persones cansades i afeixugades trobem cada dia! Pel carrer, als serveis públics, als ambulatoris mèdics… La mirada de Jesús es fixa en cadascun dels nostres rostres, fins i tot ho fa a través dels nostres ulls. I el nostre cor, com és? És misericordiós? I la nostra manera de pensar i d’actuar, és inclusiva? L’Evangeli ens crida a reconèixer en la història de la humanitat el disseny d’una gran obra d’inclusió, que, respectant plenament la llibertat de cada persona, de cada comunitat, de cada poble, crida tothom a formar una família de germans i germanes, en la justícia, en la solidaritat i en la pau, i formar part de l’Església, que és el cos de Crist.

Com en són, de certes, les paraules de Jesús que inviten tots els qui estan cansats i afeixugats a caminar cap a ell per a trobar repòs! Els seus braços oberts a la creu demostren que ningú no és exclòs del seu amor i de la seva misericòrdia. L’expressió més immediata amb què ens sentim acollits i inserits en ell és la del seu perdó. Tots tenim necessitat de ser perdonats per Déu. I tots tenim necessitat de trobar germans i germanes que ens ajudin a caminar vers Jesús, a obrir-nos al do que ens ha fet a la creu. No hi posem obstacles! No excloguem ningú! Més aviat, amb humilitat i simplicitat, fem-nos instrument de la misericòrdia inclusiva del Pare. La misericòrdia inclusiva del Pare: és així. La santa mare Església prolonga en el món la gran abraçada de Crist mort i ressuscitat. Fins i tot en aquesta plaça, amb la seva columnata, expressa aquesta abraçada. Deixem-nos implicar en aquest moviment d’inclusió dels altres, per a ser testimonis de la misericòrdia amb què Déu ha acollit i acull cadascun de nosaltres.

[:es]

Descargar archivo

PAPA FRANCISCO
AUDIENCIA JUBILAR

Sábado, 12 de noviembre de 2016

¡Queridos hermanos y hermanas, buenos días!

En esta última audiencia jubilar del sábado, quisiera presentar un aspecto importante de la misericordia: la inclusión. Dios, de hecho, en su diseño de amor, no quiere excluir a nadie, sino que quiere incluir todos. Mediante el bautismo, por ejemplo, nos hace hijos suyos en Cristo, miembros de su cuerpo que es la Iglesia. Y nosotros, cristianos, somos invitados a utilizar el mismo criterio: la misericordia es aquella forma de actuar, ese estilo con el que intentamos incluir los otros en nuestra vida, evitando de encerrarnos en nosotros mismos y en nuestras seguridades egoístas.

En el fragmento del Evangelio de Mateo que hemos justo escuchado, Jesús dirige una invitación realmente universal: «Venid a mí todos los que estáis trabajados y cargados, y yo os aliviaré» (11,28). Nadie es excluido de esta llamada, porque la misión de Jesús es revelar a cada persona el amor del Padre. Depende de nosotros abrir el corazón, fiarnos de Jesús y acoger este mensaje de amor que nos hace entrar en el misterio de la salvación.

Este aspecto de la misericordia, la inclusión, se manifiesta abriendo los brazos para acoger sin excluir, sin clasificar los otros por la condición social, la lengua, la raza, la cultura, la religión: ante nosotros son sólo personas para estimar como las ama Dios. Todo el que encuentro en mi trabajo, en mi barrio, es una persona para estimar como la quiere Dios. «Pero este es de ese país, de aquel otro, de esta religión, de aquella otra… Es una persona que Dios ama y yo la he de amar.» Esto es incluir, y esto es la inclusión.

¿Cuántas personas cansadas y agobiada encontramos cada día! Por la calle, a los servicios públicos, los ambulatorios médicos… La mirada de Jesús se fija en cada uno de nuestros rostros, incluso lo hace a través de nuestros ojos. Y nuestro corazón, ¿cómo es? ¿Es misericordioso? ¿Y nuestra manera de pensar y de actuar, es inclusiva? El Evangelio nos llama a reconocer en la historia de la humanidad el diseño de una gran obra de inclusión, que, respetando plenamente la libertad de cada persona, de cada comunidad, de cada pueblo, llama a todos a formar una familia de hermanos y hermanas, en la justicia, en la solidaridad y en la paz, y formar parte de la Iglesia, que es el cuerpo de Cristo.

¡Como son, de ciertas, las palabras de Jesús que invitan a todos los que están cansados ​​y agobiados a caminar hacia él para encontrar reposo! Sus brazos abiertos en la cruz demuestran que nadie está excluido de su amor y de su misericordia. La expresión más inmediata con el que nos sentimos acogidos e insertados en él es la de su perdón. Todos tenemos necesidad de ser perdonados por Dios. Y todos tenemos necesidad de encontrar hermanos y hermanas que nos ayuden a caminar hacia Jesús, a abrirnos al don que nos ha hecho en la cruz. ¡No ponemos obstáculos! ¡No excluyamos a nadie! Más bien, con humildad y simplicidad, hagámonos instrumento de la misericordia inclusiva del Padre. La misericordia inclusiva del Padre: es así. La santa madre Iglesia prolonga en el mundo la gran abrazo de Cristo muerto y resucitado. Incluso en esta plaza, con su columnata, expresa ese abrazo. Dejémonos implicar en este movimiento de inclusión de los otros, para ser testigos de la misericordia con que Dios ha acogido y acoge cada uno de nosotros.

[:]

Aquesta entrada ha esta publicada en Catequesis del Papa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.