El papa Francesc, a la butlla Misericordiæ vultus, anota aquest pensament: «La misericòrdia és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida.»
Mirar l’altre amb simpatia, aquesta és la llei del cristià que neix del manament suprem de l’amor a Déu i al proïsme. Mirar-lo i tractar-lo amb simpatia, sense jutjar si no ens correspon i acollint-lo més enllà dels possibles errors que hagi tingut.
A Darlington, població del nord d’Anglaterra, l’alcalde John Morel va trobar un jove que coneixia i que acabava de sortir de la presó, on havia estat tres anys per malversació de fons. «Què tal? Com va tot?», el va saludar somrient. L’expresidiari, incòmode, pràcticament va passar de llarg. Però un temps després, ja del tot rehabilitat i serè, va tornar a trobar l’alcalde i li va dir: «Vull donar-li les gràcies pel que va fer per mi.» «Què vaig fer?» —va preguntar-li. «Saludar-me.»
L’Església sempre ha considerat que la paràbola del fill pròdig és una de les més boniques de l’Evangeli, precisament perquè en ella el pare de la família aplica el perdó immediatament al fill menor quan torna a casa. Ens emociona imaginar-lo sortint-li a l’encontre, abraçant-lo ple d’alegria, sense ni voler escoltar les paraules que el fill havia assajat per dir-li: «Pare, he pecat contra el cel i contra tu.»
Joan XXIII, com a guia d’actuació per al Concili que acabava de convocar, va convidar a aplicar «la medecina de la misericòrdia més que les armes de la severitat». I el papa Francesc recomana als confessors que acullin els qui acudeixin a ells com el pare del fill penedit que torna a casa i és rebut amb l’alegria d’haver-lo trobat. Però afegeix: «No us heu de cansar de sortir a l’encontre també de l’altre fill que es va quedar a fora, incapaç d’alegrar-se, per explicar-li que el seu judici sever és injust i no té sentit davant la misericòrdia del Pare, que no coneix límits.»
El sacerdot espera el pecador conscient que la missió que Crist li va encomanar no és castigar, sinó perdonar. I com el sacerdot, qualsevol seglar ha d’avançar-se a passar per alt qualsevol ofensa, evitant a més classificar els germans en bons i dolents, en dignes i indignes, perquè per tots va morir Jesucrist i a tots arriba la redempció.
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
