[:ca]Les obres de misericòrdia corporals i espirituals[:es]Las obras de misericòrdia corporales y espirituales[:]

[:ca]

logo-pdf

Descarregar l’arxiu

escutpapa

PAPA FRANCESC
AUDIÈNCIA GENERAL

Dimecres, 12 d’octubre de 2016

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

En les catequesis anteriors hem reflexionat sobre el gran misteri de la misericòrdia de Déu. Hem meditat sobre la manera d’actuar del Pare a l’Antic Testament i després, a través de les narracions evangèliques, hem vist com Jesús, en les seves paraules i en els seus gestos, és l’encarnació de la Misericòrdia. Ell, per la seva part, ha ensenyat als seus deixebles: «Sigueu misericordiosos com el vostre Pare» (Lc 6,36). És un compromís que requereix el coneixement i l’acció de cada cristià. Efectivament, no n’hi ha prou a adquirir experiència de misericòrdia de Déu en la vida pròpia; cal que qualsevol persona que la rep es converteixi també en signe i instrument per als altres. La misericòrdia, a més, no està reservada només per a moments particulars, sinó que abraça tota la nostra experiència quotidiana.

Així, com podem ser testimonis de misericòrdia? No pensem que es tracta de complir grans esforços o gestos sobrehumans. No, no és així. El Senyor ens indica un camí molt més simple, fet de petits gestos que, això no obstant, davant els seus ulls tenen un gran valor, fins al punt que ens ha dit que sobre aquests gestos serem jutjats. En efecte, una de les pàgines més boniques de l’Evangeli de Mateu ens mostra l’ensenyament que podrem considerar d’alguna manera com el «testament de Jesús» per part de l’evangelista, que va experimentar directament damunt seu l’acció de la Misericòrdia. Jesús diu que cada vegada que donem menjar a qui té fam i beure a qui té set, vestim una persona despullada i acollim el foraster, visitem un malalt o un presoner, ho fem a Ell (cf. Mt 25,31-46). L’Església ha anomenat aquests gestos «obres de misericòrdia corporals», perquè socorren les persones en les seves necessitats materials.

A més, hi ha set obres de misericòrdia més anomenades «espirituals», que afecten altres exigències igualment importants, sobretot avui, perquè toquen l’esfera íntima de les persona i sovint són les que fan patir més. Segurament tots recordem una que va entrar a formar part del llenguatge comú: «Suportar pacientment les persones molestes.» Que n’hi ha, hi ha moltes persones molestes! Podria semblar una cosa poc important, que ens fa somriure, però conté un sentiment de caritat profunda; i així és també per a les altres sis que és bo de recordar: donar consell a qui l’ha de menester, ensenyar a qui no sap, corregir el qui va errat, consolar el qui està trist, perdonar les ofenses, pregar a Déu pels vius i pels difunts. Són coses de cada dia! «Jo estic trist…» «Déu t’ajudarà. Ara no tinc temps…» No! M’aturo, l’escolto, perdo el temps i el consolo, aquest és un gest de misericòrdia i això s’ha fet no sols a ell, s’ha fet a Jesús!

En les properes catequesis ens fixarem en aquestes obres, que l’Església ens presenta com la manera concreta de viure la misericòrdia. En el decurs dels segles moltes persones senzilles les han posades en pràctica, donant així un testimoniatge genuí de la seva fe. L’Església per altra part, fidel al seu Senyor, nodreix d’un amor preferencial els més dèbils. Sovint són les persones properes a nosaltres aquelles que necessiten la nostra ajuda. No hem d’anar a la recerca de grans empreses per a realitzar. Més val començar per les més senzilles, que el Senyor indica com les més urgents. En un món desgraciadament afectat pel virus de la indiferència, les obres de misericòrdia són el millor antídot. Ens eduquen, efectivament, per ocupar-nos de les exigències més elementals dels nostres «germans més petits» (cf. Mt 25,40), en els quals és present Jesús. Sempre Jesús hi és present. Allí on hi ha necessitat, una persona que té una necessitat, sigui material o espiritual, Jesús és allí. Reconèixer el seu rostre en qui es troba necessitat és un desafiament veritable contra la indiferència. Ens permet estar sempre més alerta, evitant que Crist ens passi pel costat sense que el reconeguem. Em ve a la memòria la frase de sant Agustí: «Timeo Iesum transeuntem» (serm., 88,14,13) ‘Tinc por que el Senyor passi’ i no el reconegui, que el Senyor passi davant meu en una d’aquestes persones petites, necessitades i jo no m’adoni que és Jesús. Tinc por que el Senyor passi i no el reconegui! M’he preguntat per què sant Agustí va dir que teméssim el pas de Jesús. La resposta, desgraciadament, es troba en els nostres comportaments: perquè sovint estem distrets, indiferents, i quan el Senyor ens passa a prop perdem l’ocasió de l’encontre amb ell.

Les obres de misericòrdia desperten en nosaltres l’exigència i la capacitat de fer viva i laboriosa la fe amb la caritat. Estic convençut que a través d’aquests simples gestos quotidians podem complir una veritable revolució cultural, com va esdevenir-se en el passat. Si cada un de nosaltres, cada dia, compleix un d’aquests gestos, aquesta serà la revolució del món. Però tots, cada un de nosaltres. Quants sants es recorden encara avui, no per les grans obres que van fer, sinó per la caritat que van saber transmetre! Pensem en la mare Teresa, canonitzada fa poc: no la recordem per les moltes cases que ha obert pel món, sinó perquè s’inclinava sobre cada persona que trobava enmig del carrer per a tornar-li la dignitat. Quants infants abandonats va estrènyer entre els seus braços, quants moribunds va acompanyar al llindar de l’eternitat agafant-los la mà! Aquestes obres de misericòrdia són els trets del rostre de Jesucrist que té cura dels seus germans més petits per a portar a cada un la tendresa i la proximitat de Déu. Que l’Esperit Sant ens ajudi, que l’Esperit Sant encengui en nosaltres el desig de viure amb aquest estil de vida: almenys complir-ne una cada dia, almenys això!

Aprenguem de nou de memòria les obres de misericòrdia corporals i espirituals i demanem al Senyor que ens ajudi a posar-les en pràctica cada dia i en el moment en què veiem Jesús en una persona necessitada.

Crida per Síria

Vull subratllar i reiterar la meva proximitat a totes les víctimes del conflicte inhumà de Síria. És amb un caràcter d’urgència que renovo la meva crida, implorant, amb totes les meves forces, als responsables, perquè s’arribi a un alto al foc immediat, que sigui imposat i respectat almenys durant el temps necessari per a consentir l’evacuació dels civils, sobretot dels infants, que estan encara atrapats sota els crus bombardejos.

Crida

Demà, 13 d’octubre, és la Jornada internacional per a la reducció dels desastres naturals, que enguany proposa el tema: «Reduir la mortalitat.» Efectivament els desastres naturals podrien ser evitats o almenys limitats, ja que els seus efectes provenen sovint de la manca de cura del medi ambient per part de l’home. Animo per tant a unir els esforços de manera previsora pel que fa a la tutela de la nostra casa comuna, promovent una cultura de prevenció, amb l’ajuda també dels nous coneixements, reduint els riscos per a les poblacions més vulnerables.

[:es]

logo-pdf

Descargar archivo

escutpapa

PAPA FRANCISCO
AUDIENCIA GENERAL

Miércoles, 12 de octubre de 2016

Queridos hermanos y hermanas ¡Buenos días!

En las catequesis anteriores hemos reflexionado sobre el gran misterio de la misericordia de Dios. Hemos meditado sobre el actuar del Padre en el Antiguo Testamento y después, a través de las narraciones evangélicas, hemos visto cómo Jesús, en sus palabras y en sus gestos, es la encarnación de la Misericordia. Él, a su vez, ha enseñado a sus discípulos: «sed compasivos como el Padre» (Lc 6, 36). Es un compromiso que requiere el conocimiento y la acción de cada cristiano. Efectivamente, no basta con adquirir experiencia de misericordia de Dios en la propia vida; es necesario que cualquiera que la recibe se convierta también en signo e instrumento para los demás. La misericordia, además, no está reservada sólo para momentos particulares, sino que abraza toda nuestra experiencia cotidiana.

Entonces ¿Cómo podemos ser testigos de misericordia? No pensemos que se trata de cumplir grandes esfuerzos o gestos sobrehumanos. No, no es así. El Señor nos indica una vía mucho más simple, hecha de pequeños gestos que sin embargo ante sus ojos tienen un gran valor, hasta tal punto que nos ha dicho que sobre estos seremos juzgados. Efectivamente, una página entre las más bonitas del Evangelio de Mateo nos muestra a la enseñanza que podremos considerar de alguna manera como el «testamento de Jesús» por parte del evangelista, que experimentó directamente sobre él mismo la acción de la Misericordia. Jesús dice que cada vez que damos de comer a quien tiene hambre y de beber a quien tiene sed, que vestimos a una persona desnuda y acogemos a un forastero, que visitamos a un enfermo o un encarcelado, se lo hacemos a Él (cf. Mt 25,31-46). La Iglesia ha llamado estos gestos «obras de misericordia corporales», porque socorren a las personas en sus necesidades materiales.

No obstante hay otras siete obras de misericordia llamadas «espirituales», que afectan a otras exigencias igualmente importantes, sobretodo hoy, porque tocan la esfera íntima de las personas y a menudo son las que más hacen sufrir. Seguramente todos recordamos una que entró a formar parte del lenguaje común: «soportar pacientemente a las personas molestas». Que las hay, ¡hay muchas personas molestas! Podría parecer una cosa poco importante, que nos hace sonreir, sin embargo contiene un sentimiento de profunda caridad; y así es también para las otras seis, que es bueno recordar: aconsejar a los dudosos, enseñar a los ignorantes, advertir a los pecadores, consolar a los afligidos, perdonar las ofensas, rezar a Dios por los vivos y por los muertos. ¡Son cosas de todos los días! «yo estoy afligido…». «Dios te ayudará, no tengo tiempo…». ¡No! me paro, le escucho, pierdo el tiempo y le consuelo, eso es un gesto de misericordia y eso se le ha hecho no sólo a él, ¡se ha hecho a Jesús!

En las próximas Catequesis nos detendremos sobre estas obras, que la Iglesia nos presenta como el modo concreto de vivir la misericordia. En el curso de los siglos, muchas personas simples las han puesto en práctica, dando así genuino testimonio de su fe. La Iglesia por otra parte, fiel a su Señor, nutre un amor preferencial por los más débiles. A menudo son las personas más cercanas a nosotros las que necesitan nuestra ayuda. No debemos ir en busca de quién sabe cuáles empresas por realizar. Es mejor iniciar por las más simples, que el Señor nos indica como las más urgentes. En un mundo desgraciadamente afectado por el virus de la indiferencia, las obras de misericordia son el mejor antídoto. Nos educan, efectivamente, a ocuparnos de las exigencias más elementales de nuestros «hermanos más pequeños» (Mt 25, 40), en los cuales está presente Jesús. Siempre Jesús está presente allí. Donde hay necesidad, una persona que tiene una necesidad, sea material que espiritual, Jesús está ahí. Reconocer su rostro en el de quien se encuentra necesitado es un verdadero desafío contra la indiferencia. Nos permite ser siempre más vigilantes, evitando que Cristo nos pase al lado sin que le reconozcamos. Me vuelve a la mente la frase de san Agustín: «Timeo Iesum transeuntem» (Serm., 88, 14, 13), «tengo miedo de que el Señor pase» y no le reconozca, que el Señor pase delante de mí en una de estas personas pequeñas, necesitadas y yo no me dé cuenta de que es Jesús. ¡Tengo miedo de que el Señor pase y no le reconozca! Me he preguntado por qué san Agustín dijo que temiéramos el paso de Jesús. La respuesta, desgraciadamente, está en nuestros comportamientos: porque a menudo estamos distraídos, indiferentes, y cuando el Señor nos pasa cerca perdemos la ocasión del encuentro con Él.

Las obras de misericordia despiertan en nosotros la exigencia y la capacidad de hacer viva y laboriosa la fe con la caridad. Estoy convencido de que a través de estos simples gestos cotidianos podemos cumplir una verdadera revolución cultural, como ocurrió en pasado. Si cada uno de nosotros, cada día, cumple uno de de estos, esta será una revolución en el mundo. Pero todos, cada uno de nosotros. ¡Cuántos santos se recuerdan todavía hoy, no por las grandes obras que han realizado, sino por la caridad que han sabido transmitir! Pensemos en Madre Teresa, canonizada desde hace poco: no la recordamos por las muchas casas que ha abierto por el mundo, sino porque se inclinaba sobre cada persona que encontraba en medio de la calle para devolverle la dignidad. ¡Cuántos niños abandonados estrechó entre sus brazos; ¡cuántos moribundos acompañó en el umbral de la eternidad tomándoles de la mano! Estas obras de misericordia son los rasgos del Rostro de Jesucristo que cuida de sus hermanos más pequeños para llevar a cada uno la ternura y la cercanía de Dios. Que el Espíritu Santo nos ayude, que el Espíritu Santo encienda en nosotros el deseo de vivir con este estilo de vida: al menos cumplir una cada día, ¡al menos!

Aprendamos de nuevo de memoria las obras de misericordia corporal y espiritual y pidamos al Señor que nos ayude a ponerlas en práctica cada día y en el momento en el cual veamos a Jesús en una persona necesitada.

[:]

Aquesta entrada ha esta publicada en Catequesis del Papa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.