Descarregar arxiu
AUDIÈNCIA JUBILAR
Dissabte, 12 de novembre de 2016
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
En aquesta darrera audiència jubilar del dissabte, voldria presentar un aspecte important de la misericòrdia: la inclusió. Déu, de fet, en el seu disseny d’amor, no vol excloure ningú, sinó que vol incloure tothom. Mitjançant el baptisme, per exemple, ens fa fills seus en Crist, membres del seu cos que és l’Església. I nosaltres, cristians, som convidats a utilitzar el mateix criteri: la misericòrdia és aquella manera d’actuar, aquell estil amb què intentem incloure els altres en la nostra vida, evitant de tancar-nos en nosaltres mateixos i en les nostres seguretats egoistes.
En el fragment de l’Evangeli de Mateu que hem just escoltat, Jesús adreça una invitació realment universal: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (11,28). Ningú no és exclòs d’aquesta crida, perquè la missió de Jesús és revelar a cada persona l’amor del Pare. Depèn de nosaltres obrir el cor, fiar-nos de Jesús i acollir aquest missatge d’amor que ens fa entrar en el misteri de la salvació.
Aquest aspecte de la misericòrdia, la inclusió, es manifesta obrint els braços per acollir sense excloure, sense classificar els altres per la condició social, la llengua, la raça, la cultura, la religió: davant nostre són només persones per estimar com les estima Déu. Tothom qui trobo a la meva feina, al meu barri, és una persona per estimar com l’estima Déu. «Però aquest és d’aquell país, d’aquell altre, d’aquesta religió, d’aquella altra… És una persona que Déu estima i jo l’he d’estimar.» Això és incloure, i això és la inclusió.
Quantes persones cansades i afeixugades trobem cada dia! Pel carrer, als serveis públics, als ambulatoris mèdics… La mirada de Jesús es fixa en cadascun dels nostres rostres, fins i tot ho fa a través dels nostres ulls. I el nostre cor, com és? És misericordiós? I la nostra manera de pensar i d’actuar, és inclusiva? L’Evangeli ens crida a reconèixer en la història de la humanitat el disseny d’una gran obra d’inclusió, que, respectant plenament la llibertat de cada persona, de cada comunitat, de cada poble, crida tothom a formar una família de germans i germanes, en la justícia, en la solidaritat i en la pau, i formar part de l’Església, que és el cos de Crist.
Com en són, de certes, les paraules de Jesús que inviten tots els qui estan cansats i afeixugats a caminar cap a ell per a trobar repòs! Els seus braços oberts a la creu demostren que ningú no és exclòs del seu amor i de la seva misericòrdia. L’expressió més immediata amb què ens sentim acollits i inserits en ell és la del seu perdó. Tots tenim necessitat de ser perdonats per Déu. I tots tenim necessitat de trobar germans i germanes que ens ajudin a caminar vers Jesús, a obrir-nos al do que ens ha fet a la creu. No hi posem obstacles! No excloguem ningú! Més aviat, amb humilitat i simplicitat, fem-nos instrument de la misericòrdia inclusiva del Pare. La misericòrdia inclusiva del Pare: és així. La santa mare Església prolonga en el món la gran abraçada de Crist mort i ressuscitat. Fins i tot en aquesta plaça, amb la seva columnata, expressa aquesta abraçada. Deixem-nos implicar en aquest moviment d’inclusió dels altres, per a ser testimonis de la misericòrdia amb què Déu ha acollit i acull cadascun de nosaltres.