Descarregar arxiu
PAPA FRANCESC
AUDIÈNCIA JUBILAR
Dissabte, 18 de juny de 2016
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Després de la seva resurrecció, Jesús es va aparèixer diferents vegades als deixebles abans d’ascendir a la glòria del Pare. El passatge de l’Evangeli que acabem d’escoltar (Lc 24,45-48) narra una d’aquestes aparicions, en la qual el Senyor indica el contingut fonamental de la predicació que els Apòstols hauran d’oferir al món. Podem sintetitzar-la amb dues paraules: conversió i perdó dels pecats. Són dos aspectes que qualifiquen la misericòrdia de Déu que, amb amor, té cura de nosaltres. Avui prenem en consideració la conversió.
Què és la conversió? Està present en tota la Bíblia, i de manera particular en la predicació dels profetes, que inviten contínuament el poble a «retornar al Senyor» demanant-li perdó i canviant l’estil de vida. Convertir-se, segons els profetes, significa canviar de direcció i adreçar-se de nou al Senyor, sobre la base de la certesa que ell ens estima i que el seu amor és sempre fidel. Retornar al Senyor. Jesús ha fet de la conversió la primera paraula de la seva predicació: «Convertiu-vos i creieu en la bona nova» (Mc 1,15). És amb aquest anunci que ell es presenta al poble, demanant que s’aculli la seva paraula com la darrera i definitiva que el Pare adreça a la humanitat (cf. Mc 12,1-2). Pel que fa a la predicació dels profetes, Jesús insisteix encara més en la dimensió interior de la conversió. En aquesta, efectivament, tota la persona hi està involucrada, amb el cor i la ment, per a convertir-se en una criatura nova, una persona nova. Amb el canvi de cor hom es renova.
Quan Jesús crida a la conversió no s’erigeix en jutge de les persones, ho fa des de la proximitat, des del compartir la condició humana, i per tant del carrer, de casa, de la taula… La misericòrdia envers els qui tenien la necessitat de canviar de vida es realitzava amb la seva presència amable, per a fer partícip a cada un d’ells en la seva història de salvació. Jesús persuadia la gent amb l’amabilitat, amb l’amor; i amb aquest comportament, Jesús arribava al més profund del cor de les persones que se sentien atretes per l’amor de Déu i impulsades a canviar de vida. Per exemple, les conversions de Mateu (cf. Mt 9,9-13) i de Zaqueu (cf. Lc 19,1-10) van esdevenir-se exactament d’aquesta manera perquè es van sentir estimats per Jesús i, a través d’ell, pel Pare. La conversió veritable esdevé quan acollim el do de la gràcia; i un senyal clar de la seva autenticitat és el fet que ens adonem de les necessitats dels germans i estem preparats per a sortir al seu encontre.
Benvolguts germans i germanes, quantes vegades sentim també nosaltres l’exigència d’un canvi que afecti tota la nostra persona! Quantes vegades ens diem: «He de canviar, no puc continuar així… La meva vida, per aquest camí, no donarà fruits, serà una vida inútil i jo no seré feliç!» Quantes vegades ens vénen aquests pensaments, quantes vegades! I Jesús, al nostre costat, amb la mà estesa ens diu: «Vine, vine a mi. La feina la faig jo, jo et canviaré el cor, jo et canviaré la vida, jo et faré feliç.» Però nosaltres, creiem això o no? Menys aplaudiments i més veu!: Ho creieu o no ho creieu? [La gent: «Sí!»]. És així. Jesús, que és amb nosaltres, ens invita a canviar de vida. Ell, amb l’Esperit Sant, sembra en nosaltres aquesta inquietud de canviar de vida i de ser una mica millors. Seguim doncs aquesta invitació del Senyor i no oposem resistència, perquè només si ens obrim a la seva misericòrdia, trobarem la vida veritable i l’alegria veritable. Només hem d’obrir la porta de bat a bat, i ell farà la resta. Ell ho fa tot, però a nosaltres ens correspon obrir el cor de bat a bat perquè ell pugui guarir-nos i fer-nos continuar endavant. Us asseguro que serem més feliços. Gràcies.