El que admirem dels Sants (22-11-2015)

El sentiment d’admiració és connatural a tots nosaltres. ¿Qui no admira —i si fa al cas es fa una selfie amb ell— un gran cantant, un futbolista extraordinari, un home que ha trepitjat la lluna, un premi Nobel o un campió olímpic?

Els cristians admirem a tots aquests personatges, però també els sants, i a més d’admirar-los invoquem la seva ajuda perquè ens condueixin a Déu en la nostra vida. «Però» —es preguntava Jean Guitton— «què admirem en els sants? I deia aquesta idea, que resumeixo: el que m’atrau de Teresa d’Àvila no són només els seus èxtasis, ni del rector d’Ars els seus dejunis, ni de Francesc d’Assís els seus estigmes… sinó la paciència, la dolçor, la bona opinió dels altres, que siguin constructors d’esperança, que siguin senzills, humils… com si fossin gent que puguem trobar en una cantonada i conversar amb ells.»

La gran majoria de sants són anònims, persones corrents, mestresses de casa, treballadors, persones grans, potser malaltes, que tenen en comú preocupar-se dels altres, de la seva família, dels seus amics i col·legues o fins i tot de persones necessitades que no coneixen i a les quals ajuden en la mesura de les seves possibilitats.

La misericòrdia és el segell del cristià. Comença per no parlar malament dels altres, no criticar ni murmurar, i es manifesta amb l’exercici de la comprensió, de la solidaritat i del perdó tantes vegades com calgui, d’acord amb l’ensenyament de Jesucrist quan li van preguntar quantes vegades calia perdonar. El que ha de distingir els cristians, en les relacions socials i en el tracte amb altres persones, és que siguem els millors amics. Sant Paulí de Nola, convers al cristianisme, no sols va lliurar la vida als pobres, sinó que en una ocasió, no podent rescatar amb els seus béns el fill d’una vídua, es va oferir per substituir-lo com a presoner.

El papa Francesc acaba la seva butlla Misericordiæ vultus dient: «Que en aquest Any Jubilar l’Església es converteixi en l’eco de la paraula de Déu que ressona forta i decidida com a paraula i gest de perdó, de suport, d’ajuda, d’amor.» Per a això convida a dirigir el nostre pensament a sants com Faustina Kowalska, apòstol de la misericòrdia, i a la Mare de Déu, a la qual invoquem com a Mare de Misericòrdia.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 

Exit mobile version